Des del principi de l’aplicació de l’aprenentatge a través de reptes, a l’ESO vam tenir clar que la nostra oferta havia de contemplar un repte de caire tecnològic, des d’una visió interdisciplinar (STEAM) i amb un tractament essencialment pràctic i manipulatiu. Dit d’una altra manera: els nostres alumnes havien de tenir l’oportunitat de crear alguna cosa. Això sí, una cosa amb sentit, un objecte que donés resposta a una necessitat concreta. Per això fa ja alguns anys que cada vegada que entrem a l’aula d’un nou grup, els llancem la següent pregunta: “Sou capaços d’aplicar el Procés Tecnològic per tal de donar resposta a un problema real?”
I és que el repte STEAM va precisament d’això, de detectar alguna necessitat concreta del nostre entorn més immediat, de l’aula, de l’escola, del carrer, de casa, analitzar-la amb detall, buscar informació, proposar solucions, triar-ne una i dissenyar-la, és a dir, anar-la concretant i materialitzant a través d’esbossos, croquis, plànols i, finalment, una maqueta. Tot hi té cabuda, en l’observació que fan els alumnes del seu entorn; detectar petits problemes que ens trobem en el nostre dia a dia ens ha portat a redissenyar cadires i taules de l’aula, esborradors, parades d’autobús, bancs de carrer, papereres anti-senglars… fins i tot aparells per trencar la closca d’un ou sense esmicolar-la!
Seguir amb mètode cadascun dels passos del Procés Tecnològic és un camí apassionant i creatiu, però, alhora, complex; és difícil fer-lo bé, amb un cert rigor, sense haver adquirit uns coneixements previs, com ara el concepte i el càlcul matemàtic d’escales d’ampliació i de reducció, l’elaboració de plànols a través del sistema dièdric o una primera aproximació a l’estudi dels materials i de les seves propietats.
Però si una cosa destaca en l’execució d’aquest repte és la possibilitat que tenen els alumnes de treballar el sentit crític en base a l’anàlisi de l’error, perquè aquest, l’error, la imprecisió, el descuit, l’imprevist, tard o d’hora acaba apareixent; per això és tan important aturar-se a cada pas del Procés Tecnològic: per avaluar en quin moment ens trobem del nostre propi projecte i si els resultats obtinguts són satisfactoris o no. I, a partir d’aquí, preparar noves possibilitats de millora.
En aquest sentit resulta molt interessant veure com els alumnes es van trobant amb més i més dificultats a mesura que la concreció és superior: molts grups acaben veient els problemes que suposa dur a terme la seva idea quan arriben al moment de construir físicament la maqueta. Els professors sempre els hem d’animar en aquest punt recordant-los que la finalitat de la primera maqueta en qualsevol Procés Tecnològic és, precisament aquesta: donar-nos la possibilitat de detectar deficiències que caldria corregir en cadascun dels projectes.
El fet que el problema a resoldre sigui compartit (i escollit prèviament pel grup classe) i les propostes de solució siguin tantes com en grups ens dividim (normalment entre set i vuit equips), dona molta riquesa d’idees i la possibilitat de contemplar la diversitat d’enfocaments i de camins que ens poden portar a solucions tan diverses com vàlides. En definitiva, el repte STEAM és una manera summament vàlida per aprendre a partir de l’anàlisi del problema, la seqüenciació en la recerca de la solució i la detecció i correcció de l’error, estratègies, totes elles, que no només serveixen per dissenyar un objecte tecnològic, sinó per a tantes i tantes situacions que es trobaran en la vida.
