“Hi ha assignatures que s’estudien i assignatures que es viuen. Al nostre col·legi, Lite i Cine entra sens dubte en la segona categoria. Per a molts de nosaltres, aquesta matèria és un regal que ens fa el centre, un espai únic on aprenem sobre cultura mentre gaudim del viatge”. (Ana Carbó)

L’assignatura de Literatura i Cinema permet connectar dues disciplines humanístiques unides pel seu propòsit comú: la creació d’històries. Tota creació és un Art i, en unir-les en una sola matèria, convertim l’alumne en lector i espectador alhora, cosa que permet el gaudi, d’una banda, i facilita la comprensió dels processos creatius, de l’altra.

Precisament perquè parlem de creació artística, l’assignatura facilita el desenvolupament d’habilitats d’interacció amb els altres mitjançant el treball col·lectiu, com és el cas de la correspondència epistolar que organitzem entre els alumnes de la classe; arran de la lectura de La Societat literària i del pastís de pell de patata, vam decidir crear una societat com la dels personatges de la novel·la d’Annie Barrows i Mary Ann Shaffer i, a partir de les cartes rebudes, descobrir que es pot dissenyar una història coherent, mantenir la trama i ser fidel als espais a través del gènere epistolar. La visió de la pel·lícula és definitiva per entendre de quines tècniques cinematogràfiques disposa el director per convertir una sèrie de cartes en una història narrada. Tot un Art.

A partir de Luces de Bohemia i amb Luciérnagas, s’obre l’anàlisi de la Ciutat i el Cinema, on la ciutat es converteix en coprotagonista i teló de fons en el desenvolupament de l’obra.

L’esperpent de Luces de Bohemia no és fàcil de llegir, però un cop analitzat el seu estil degradant, els alumnes inventen i escriuen una escena per afegir-la a la nit de Max Estrella, de manera que l’obra no perdi coherència en el seu conjunt. Finalment veiem la pel·lícula i analitzem quins elements cinematogràfics desperten la mirada esperpèntica del Madrid de Valle-Inclán.

Amb la lectura de Luciérnagas, el repte és crear una ruta literària per Barcelona en què cada parella d’alumnes s’ocupa d’un barri, associat a un personatge. Una fotografia testimoni els permetrà comparar la Barcelona actual amb la de 1936 i caracteritzar-la des de la mirada d’Ana María Matute; també han d’identificar el personatge a través de cites del llibre i dissenyar un cartell simbòlic amb el nom del personatge. Finalment, projecten aquest personatge en una persona coneguda i l’exposen a classe.

“Ambdues lectures em van fer sortir de la meva zona de confort, enfrontar-me a textos que potser per mi mateixa no hauria escollit, i descobrir que entendre personatges complexos pot canviar la teva manera de veure moltes coses”. (Aina del Pino)

“Però més enllà dels llibres, el que va fer especial l’assignatura va ser la manera de viure-la. La ruta literària per Barcelona va ser un dels moments que més vaig gaudir: poder recórrer llocs i relacionar-los amb històries i autors va fer que tot cobrés molt més sentit. No era només teoria, era experiència”. (Rocío Ojuel)

Un altre repte de l’assignatura és comprendre els clàssics. Aquest any, per exemple, fem la lectura teatralitzada de Bodas de Sangre a mesura que expliquem el surrealisme i la força de les seves metàfores. Autèntica poesia! És molt interessant en aquest cas veure com Paula Ortiz, la directora de la pel·lícula La Novia, ha volgut fer la seva pròpia recreació de la història. La cirereta d’aquest projecte és sens dubte la versió en ballet d’Antonio Gades. Ens complau comprovar que, sense paraules, som capaços de seguir l’argument a través de l’expressió corporal, la música i els moviments, i, a més, meravellar-nos de la capacitat dels ballarins i del director de mantenir la mateixa passió i força dramàtica que vol transmetre l’autor.

Amb La vida es sueño, entrem en l’època fosca de la literatura barroca; després de la seva lectura, aprofundim en els temes existencials que hi bateguen al fons i, per fer-ho, utilitzem les pel·lícules La ventana indiscreta i La soga, d’Alfred Hitchcock, i reflexionem sobre la llibertat, el somni, el determinisme… Com a activitat conclusiva, els alumnes busquen una pel·lícula en què, com a La vida es sueño, l’espai condicioni el personatge. Les posades en comú són moments importants de diàleg compartit:

“Amb el temps, l’aula va deixar de ser un simple espai per convertir-se en una família. Tots estàvem disposats a escoltar altres opinions, a debatre amb respecte i a gaudir de l’intercanvi d’idees, sabent que la màgia era precisament en aquesta diversitat.” (Ana Carbó)

El Quixot és el clàssic per excel·lència i, encara que només treballem quatre o cinc aventures, és suficient per entendre la base de la seva paròdia. Aquesta tècnica humorística la utilitzem per treballar el còmic i les estructures i els mecanismes compartits amb el cinema. Aquí es mostra una de les tires còmiques que han fet els alumnes del capítol X (II).

De la mateixa manera que hi ha arquetips literaris, també hi ha gèneres cinematogràfics, i s’estudien el so, les bandes sonores i els compositors que han potenciat els diferents gèneres.

Amb Cinema Paradiso, de Giuseppe Tornatore, es treballa la banda sonora i l’impacte del cinema en la memòria col·lectiva.

La conclusió la diuen els mateixos alumnes:

“També em va encantar treballar de manera creativa: fer esbossos, escriure històries, crear còmics… Sentia que podia expressar-me, que la literatura no tenia una única manera correcta d’entendre’s. I una cosa molt important per a mi va ser escoltar les reflexions dels meus companys. Vaig aprendre moltíssim dels seus punts de vista, vaig connectar més amb la classe i vaig entendre que cada persona llegeix des de la seva pròpia història.” (Ana Carbó)

“Ens van ensenyar a veure la bellesa del món, a aturar-nos en aquells petits detalls que fan gran una pel·lícula o un poema, i a utilitzar l’art com un mirall per reflexionar sobre la nostra pròpia vida.” (Aina del Pino)