A l’escola estem en constant reflexió pedagògica, per transformar i innovar amb sentit. Avui us presentem un nou espai, l’aula TINKERING on l’alumnat descobreix, explora, es fa preguntes i troba respostes. Despertem la curiositat tot experimentant amb ciència, tecnologia, enginyeria, art i matemàtiques.
Amb la metodologia Tinkering treballem la ciència i la tecnologia proposant un repte proper i tangible que permet a l’alumnat aplicar el learning by doing, aprendre fent, manipulant. Pensar amb les mans ajuda a connectar sabers i construir coneixements del món físic que ens envolta, tot desenvolupant habilitats com la investigació, la cooperació i la reflexió científica. Partim de les seves diferents capacitats i talents per treure el millor de cada un d’ells. A través de l’exploració activa, poden comprendre conceptes abstractes, com la transmissió del moviment a través d’engranatges i politges gegants o descobrir les propietats de l’aire amb el tub de vent.
En les sessions de TinKering a més de treballar el mètode científic i tecnològic també treballem habilitats i competències del s.XXI, com el treball en grup, l’organització, la planificació, la gestió del temps, la resolució de problemes, equivocant-se i tornant a començar, el pensament crític, la creativitat, la persistència per aconseguir i millorar el repte… Aquest treball globalitzat permet a l’alumnat comprendre la realitat, prendre decisions i actuar en conseqüència.
El claustre s’ha format en aquesta nova metodologia de la mà del servei educatiu del Cosmocaixa i del Lab de Ciència de la Universitat de Manresa, han indagat en el mètode científic educatiu connectant sabers, generant un diàleg crític i construint coneixement per innovar amb sentit pedagògic.
Piedad Serrano és educadora a Nadís des de fa set anys, directora de lleure i temps lliure i impulsora del projecte «Sort de Tu», una iniciativa que busca oferir temps de lleure i noves experiències a l’alumnat, alhora que proporciona un respir a les seves famílies.
Què et va motivar a presentar-te al projecte de Voluntariat Internacional Norte-Sur?
Sempre havia volgut viure una experiència així, però no m’havia atrevit fins que me la van oferir des del col·legi. Em va semblar el millor lloc per fer el meu primer voluntariat, sempre he pensat que les coses arriben quan menys t’ho esperes, i així va ser: un correu, en una formació de digitalització, em va portar fins a Arica (Xile).
Com recordes l’arribada? Quin va ser el teu primer impacte?
Vaig arribar amb molta il·lusió, sense expectatives i molt oberta a tot. Després de moltes hores d’avió, la recollida a l’aeroport em va tenir gust de “casa”. És un impacte la pobresa i les dificultats en què es troba la població tot i que sabia que seria una realitat dura mai n’ets del tot conscient fins que la vius.
El primer impacte va ser sentir les alarmes per un tsunami, vaig fer baixar del somni de “tot està bé, tot serà una experiència…” i prendre consciència de la realitat i això va portar a viure des del primer dia amb la família de l’Edith, que, sense conèixer-nos ens va obrir casa seva.
Parles de la força, la fe i l’esperança de la comunitat. Hi ha alguna persona o moment concret que t’hagi deixat una empremta especial?
Hi ha moltes persones que porto marcades al cor, però si hagués de triar un moment, seria quan una mare de la casa d’acollida em va abraçar plorant a l’acomiadament, demanant-li a Déu que em donés tres vegades més del que jo els havia donat. En aquell instant vaig pensar que jo ja havia rebut molt més del que havia donat.
Petites escenes, mirades i abraçades que mai oblidaré.
Quines eren les tasques quotidianes del vostre voluntariat?
Al Col·legi Don Boscoacompanyar infants amb dificultats d’aprenentatge, ajudar-los en les activitats escolars, donar-los suport individual, animar-los i estar molt pendents d’ells emocionalment.
A la Fundació Scalabrini (casa d’acollida); dinamitzar tallers de contacontes i activitats amb les famílies, especialment amb mares i infants. Treballàvem el conte com una experiència sensorial: llegir, tocar, sentir, olorar… per convertir-lo en una eina d’unió, aprenentatge i afecte a casa.
I a l’Associació de dones immigrants; compartir espais de trobada, escolta i suport, participar en les activitats que elles ja feien, donar-los espai perquè s’expressessin i fer-me present com una més del grup.
Què va ser el més difícil i què va ser el més gratuït o sorprenent?
El més difícil va ser enfrontar-me a la realitat dura alhora sentir que el que jo podia oferir era només un petit gra de sorra i em va ser costós marxar, sabent que allà la situació continua sent complicat, i el més gratuït i sorprenent va ser sentir-me esperada amb les portes obertes fins i tot abans d’arribar; encara era a Espanya i ja rebia missatges, benvingudes i una calidesa que no em coneixia, però ja m’abraçava. Aquella generositat tan espontània i sincera és el que més m’ha marcat.
Escrius que aquesta experiència t’ha transformat. En què notes aquesta transformació en tu?
Aquesta experiència m’ha transformat perquè m’ha canviat la mirada i les prioritats. He après a viure amb més gratitud i a valorar allò essencial, però també a valorar-me com a persona i a estimar-me més. Em va ajudar a sortir de la meva zona de confort i, tot i així, sentir-me bé, segura de mi mateixa i capaç. Ha estat una manera de trencar un cercle, de descobrir una força interior que no sabia que tenia i de reafirmar la importància que, per petites que siguin les coses, els esforços compten.
Has tornat amb alguna nova mirada sobre la vida, la docència o la relació amb els infants?
He tornat amb una mirada molt més conscient. A vegades, en el dia a dia, ens oblidem que els infants són infants, que necessiten temps, espais i ritmes que respectin la seva naturalesa. Ens atrapem en rutines, exigències i objectius, i funcionem amb el pilot automàtic. Allà vaig veure com cada moment tenia un sentit, com cada espai es vivia amb calma i respecte, i com no es forçaven processos per avançar més ràpid. Això m’ha recordat que la docència no és només ensenyar continguts, sinó acompanyar persones petites que creixen al seu ritme. M’ha fet recuperar la mirada lenta, humana i atenta que de vegades perdem.
Recomanaries aquesta experiència a altres joves del col·legi? Què els diries?
Sí, sense cap dubte recomanaria aquesta experiència. Els diria que és una oportunitat única per descobrir coses noves sobre ells mateixos i sobre els altres, per créixer com a persones i aprendre a valorar el que sovint donem per descomptat. Que és un moment per sortir de la zona de confort, viure de manera intensa, comprendre que fins i tot els petits gestos tenen un gran impacte i que, sens dubte, mai se’n penediran.
T’agradaria tornar-hi en un futur o implicar-te d’alguna altra manera en el projecte?
Sí, vull tornar-hi en un futur; és una idea que tinc al cap dia sí i dia també. Continuo mantenint el contacte amb totes les persones amb qui vaig compartir aquesta experiència. Per a mi va ser un somni viure-ho, però ara ha despertat una necessitat nova: complir un altre somni, que és tornar.
En una frase, com resumiries què t’ha regalat Arica?
Arica m’ha regalat persones, vides, llàgrimes i somriures, però el que més m’ha regalat ha estat poder-hi ser i viure amb elles, amb el cor obert.
Aquest any, a Nadís, es viu un recorregut a través de la poesia de la mà de Joana Raspall, Maria-Mercè Marçal, Antonio Machado, García Lorca i Miquel Martí i Pol.
Mitjançant activitats sensorials i vivencials, com la basada en el poema «La plaza tiene una torre», l’alumnat descobreix noves maneres de sentir, imaginar i expressar-se a partir dels versos d’Antonio Machado.
Altres propostes es basen en els poemes de Miquel Martí i Pol d’Abecedari solidari.
Al llarg del curs, la poesia esdevé una eina per omplir l’escola de creativitat i per afavorir la connexió amb l’entorn, amb els altres i amb un mateix. La poesia no es treballa només com un text a llegir, sinó com una experiència que es viu, es sent i acompanya el creixement dels infants.
L’assignatura de Reptes Científics és una optativa adreçada als alumnes de primer de batxillerat científic o tecnològic que volen aprofundir en les disciplines de biologia, física i química des d’una perspectiva pràctica i competencial. Sense seguir un llibre acadèmic, el curs proposa descobrir la ciència des de la curiositat i el pensament crític seguint el mètode científic: contrastar la fiabilitat de la informació, aprendre a fer-se preguntes, plantejar hipòtesis, dissenyar i executar experiments al laboratori, recollir les dades, analitzar-les i extreure’n conclusions. L’objectiu final és que els alumnes adquireixin habilitats essencials per al seu futur immediat, tant acadèmic com personal.
El primer trimestre se centra en la investigació biomèdica, la inferència estadística, i en l’aprenentatge de tècniques de cerca d’informació, fent especial èmfasi en la lectura crítica de dades i fonts. Durant el segon trimestre, la física pren el protagonisme: explorem els límits de l’Univers, analitzem la física amagada darrere de la caiguda d’un prototip que conté un ou i es llença des del terrat (Eggdrop) i experimentem amb les propietats de la llum. Finalment, al tercer trimestre ens endinsem en l’alquímia, considerada l’antecessora de la química moderna, i redactem un article científic fruit d’una investigació lliure relacionada amb la química.
L’activitat final d’aquest darrer trimestre és segurament una de les més especials de tot el curs: la creació d’un espectacle de màgia científic adreçat als alumnes de tercer de primària. Els estudiants de batxillerat comencen fent una recerca de trucs i fenòmens sorprenents, després els connecten dins un fil narratiu coherent i atractiu, i finalment, esdevenen els protagonistes d’un espectacle pensat per captivar els més petits.
Cada promoció proposa una aventura diferent. Per exemple, durant el curs 2023-24, es van convertir en pirates que, perseguits per una maledicció, viatjaven d’illa en illa visitant diferents personatges que intentaven ajudar-los a trencar-la. L’any següent, la història se situa en una antiga mina, on uns excursionistes havien quedat atrapats. Per sortir, van haver de superar tots els entrebancs que els posaven dos fantasmes entremaliats. En tots els casos, la ciència és sempre el motor que explica els “trucs” i que dona sentit als obstacles que cal superar.
Promoure hàbits saludables és essencial pel desenvolupament integral dels adolescents. A 1r d’ESO, els nois i noies es troben en un moment clau per consolidar coneixements i actituds que influiran en la seva salut física, emocional i social. Per aquest motiu, al llarg del curs participen en un repte dedicat a la salut que els permet aprendre de manera vivencial i significativa què significa una alimentació saludable i sostenible.
L’objectiu final del projecte és crear una proposta pel menú escolar d’una setmana, però el procés va molt més enllà. Els alumnes s’informen sobre els diferents nutrients, analitzen què vol dir mantenir uns hàbits alimentaris equilibrats i reflexionen sobre la importància del reaprofitament dels aliments per reduir-ne el malbaratament. També participen en un taller de publicitat on estudien com es promocionen els productes alimentaris i elaboren les seves pròpies propostes comunicatives.
El projecte es complementa amb diverses sortides que els ajuden a entendre la realitat del món alimentari. Per una banda, visiten les cuines del Sagrat Cor Sarrià, on descobreixen com s’elaboren diàriament aproximadament 2.000 menús per a tot l’alumnat i professorat del centre. Per altra banda, recorren el Mercat de Sarrià per conèixer de prop el treball dels comerciants locals, l’origen dels productes, el valor del quilòmetre zero i la importància del consum de temporada.
A més a més, els alumnes de primer d’ESO participen en una jornada esportiva en què practiquen diferents disciplines com futbol, bàsquet i pàdel, reforçant la idea que la salut també implica mantenir-se actiu, gaudir de l’exercici i fomentar la cooperació i la convivència.
D’aquesta manera, aprenen que la salut és un equilibri entre alimentació, activitat física i bons hàbits quotidians, convertint-se en protagonistes del seu propi benestar.
Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la vostra experiència mentre navegueu pel lloc web. D’aquestes, les cookies que es classifiquen com a necessàries s’emmagatzemen al vostre navegador, ja que són essencials per al funcionament bàsic del lloc web. També fem servir cookies de tercers que ens ajuden a analitzar i entendre com utilitzeu aquest lloc web. Aquestes cookies s’emmagatzemaran al vostre navegador només amb el vostre consentiment.
