En la Formación Profesional del Sagrat Cor de Sarrià, estamos muy atentos a cómo la Inteligencia Artificial (IA) está revolucionando la escena laboral. Lejos de ser una moda pasajera, la IA ya es una realidad que está transformando cómo y dónde trabajamos, abriendo un abanico de posibilidades, pero también planteando desafíos importantes.
Si pensamos en esas tareas repetitivas y estandarizadas que encontramos en muchos sectores, vemos cómo la IA está demostrando ser increíblemente eficaz en automatizarlas. Esto significa que podemos liberarnos de lo monótono para centrarnos en lo verdaderamente estratégico, en aquello que requiere de nuestra creatividad, nuestra capacidad de análisis crítico y, sobre todo, nuestra interacción humana. Es evidente que esta evolución implica que ciertos puestos de trabajo, tal y como los conocemos hoy, tendrán que adaptarse o incluso dejar de existir. Por esta razón, desde nuestra Formación Profesional, comprendemos la importancia de ir un paso por delante.
Ante este escenario, la clave no es temer a la IA, sino avanzar hacia la adaptación y el aprendizaje continuo. Las empresas no solo necesitarán profesionales que sepan utilizar estas nuevas herramientas, sino también a aquellos que puedan desarrollar, mantener y supervisar los sistemas de IA. Esto abre puertas a nuevas profesiones en el mundo de la empresa, especialmente en Gestión Administrativa y Administración y Finanzas, donde surgirán roles como analistas de eficiencia con IA, especialistas en automatización de procesos financieros o consultores de implementación de IA para PYMES, así como en áreas emergentes como la gestión de datos, la ciberseguridad o incluso la ética de la IA. Asimismo, se refuerza la importancia de profesiones más sociales como Educación Infantil o Integración Social, donde el componente humano es irremplazable.
Además, hay algo que la IA, al menos por ahora, no puede replicar: la empatía, el pensamiento lateral, la negociación o la capacidad de liderar equipos. Son estas habilidades blandas o “soft skills” las que adquieren un mayor valor. En nuestra Formación Profesional, trabajamos estas competencias en cada uno de nuestros módulos/ asignaturas, dándoles máxima prioridad a la diferenciación de nuestro alumnado con el objetivo de despertar su lado más humano, potenciando todo aquello que la IA no nos puede proporcionar.
Por otro lado, en el Grado Superior de Administración y Finanzas se incluye una asignatura específica en la que la inteligencia artificial se aborda desde su historia y fundamentos, pasando por el diseño y la aplicación de soluciones en la empresa, hasta el análisis de su dimensión ética y del marco legal actual. Todo esto para que nuestro alumnado tenga un conocimiento sólido sobre la materia y esté preparado para las implicaciones de la IA en el mundo laboral. En referencia a los cursos futuros, integraremos la inteligencia artificial de forma transversal en todas las asignaturas, asegurando que el estudiantado comprenda su impacto en cada área de conocimiento y se mantenga al día con información rigurosa y actualizada, siempre vinculada a la materia impartida. De este modo, conseguiremos que pueda aportar un valor añadido, utilizando esta tecnología de manera eficaz y con criterio.
El pasado 22 de mayo tuvimos la oportunidad de escuchar a Rodolfo Tesone, socio director de Meta Legal Group y abogado especializado en Derecho Digital y de las Tecnologías de la Información y la Comunicación, quien nos hizo hincapié en que la IA no solo está redefiniendo nuestra realidad y el mercado laboral a una velocidad sin precedentes, sino que también nos exige una urgente regulación ética que proteja los derechos de quienes la consumimos. Por ello, desde nuestra labor docente, consideramos fundamental ser conscientes de la responsabilidad que implica el uso de la IA y transmitir esa conciencia a nuestro alumnado.
En definitiva, la IA nos invita a redefinir nuestra relación con el trabajo y, desde Formación Profesional, estamos ante una oportunidad clave para crecer, adquirir nuevas habilidades y construir un futuro laboral más eficiente, creativo, sin perder de vista los valores profundamente humanos.
Els alumnes de 4t d’ESO, en col·laboració amb els alumnes de Nadis, tenen l’oportunitat de participar en el Taller de Disseny i Impressió 3D que es du a terme de forma trimestral a l’escola, l’objectiu del qual és dissenyar i imprimir objectes que donin resposta a necessitats diàries i personalitzades dels alumnes de Nadis tot afrontant el repte de realitzar el procés complet d’un projecte amb finalitats reals mitjançant l’ús de tecnologies digitals.
El desenvolupament comença per una fase d’investigació al llarg de la qual els alumnes fan recerca de les oportunitats que aporta la impressió d’objectes 3D per a les diferents adaptacions físiques. Es fa servir l’eina Padlet per realitzar un mur col·laboratiu on compartir aquesta informació.
La següent fase consisteix en la detecció de les diferents necessitats que els objectes hauran de resoldre. Es realitza la primera visita a Nadis on els alumnes i professor expliquen diferents dificultats i necessitats. Seguidament, es fa servir una eina digital per posar en comú les reflexions dels alumnes respecte al projecte i la visita i refermar el seu compromís.
Després es fa una posada en comú i una pluja d’idees per analitzar la viabilitat dels encàrrecs i les possibles solucions. I tot seguit s’assignen els diferents projectes als equips de treball formats per petits grups de 2-3 membres.
A continuació, es fa el repartiment dels rols i tasques associades: uns s’encarreguen de la cerca d’informació de possibles solucions ja existents i la seva adaptació al context concret, i altres comencen a fer els primers esbossos i dissenys dels objectes.
Tots els alumnes realitzen durant el trimestre diferents exercicis per aprendre el funcionament de l’eina de disseny 3D, en el nostre cas s’utilitza el programa TinkerCAD.
A meitat de trimestre es realitza una segona visita a Nadis on els alumnes presenten als seus companys les propostes i dissenys. L’objectiu d’aquesta visita és resoldre els possibles dubtes i rebre l’opinió dels usuaris finals.
Una vegada realitzats les adaptacions necessàries per aconseguir la versió definitiva, podem passar a la fase d’utilització de l’eina de fabricació digital: la impressora 3D. Els alumnes veuen materialitzat el seu projecte, inomés caldrà realitzar els últims detalls de la postproducció.
Paral·lelament, els alumnes han documentat tot el procés en una petita memòria on descriuen l’objectiu, les dificultats, la bibliografia consultada, l’avaluació interna i la possible prospecció del projecte.
La finalització consisteix en l’entrega de l’objecte als alumnes de Nadis i amb una valoració grupal del Taller.
Podem concloure que a través d’aquest Taller es fomenten diferents aspectes com el desenvolupament del pensament computacional, l’aprenentatge entre iguals i l’autònom, la creativitat, l’abstracció, l’assaig i error com a motor d’aprenentatge i l’habilitat per resoldre problemes. Mentre es potencien els vincles, la implicació i les relacions entre l’alumnat de diferents seccions.
Els bons hàbits saludables són essencials per al creixement, el benestar i l’aprenentatge dels infants. Durant l’etapa de primària, els nens i nenes estan formant la seva personalitat i els seus costums, per això és molt important educar-los en una vida saludable des de ben petits. Aquests hàbits no només ajuden a tenir una millor salut física, sinó que també afavoreixen el rendiment acadèmic, la convivència i l’estabilitat emocional.
L’escola és un espai clau per fomentar aquests hàbits. A través de l’educació física es pot potenciar la pràctica regular d’exercici, tot mostrant-los la importància de moure’s, jugar i participar en activitats esportives. A les hores de tutoria o en assignatures com coneixement del medi, es poden treballar temes com l’alimentació equilibrada, la higiene personal i el descans. A més, a través de projectes, tallers i activitats pràctiques, els infants poden aprendre, de manera vivencial, què significa cuidar-se.
També és important fomentar el consum de fruita a l’esmorzar, promoure el joc actiu al pati, i crear espais tranquils que afavoreixin el descans i la concentració són accions que deixen empremta en els infants.
La família té un paper fonamental en aquest procés. A casa és on els infants aprenen molts dels seus hàbits diaris. Per això, és essencial establir rutines com dormir prou hores, menjar en família de manera saludable, mantenir una bona higiene i limitar l’ús de pantalles. També és important que els adults siguin un exemple a seguir: si veuen que els seus pares mengen fruita, fan esport i cuiden de la seva salut, és molt més probable que ells ho facin també.
A més, cal fomentar espais de conversa per parlar sobre com se senten, què han après sobre salut a l’escola, i fer-los partícips de les decisions relacionades amb la seva alimentació o activitats. Així doncs, treballar els hàbits saludables tant a l’escola com a casa és essencial per al desenvolupament integral dels infants. Quan família i escola col·laboren, es creen entorns coherents i positius que afavoreixen que els nens i nenes creixin amb consciència, responsabilitat i benestar. Educar en salut és educar per a la vida.
El pati de la nostra escola és un racó ple de somriures, mirades curioses i nenes i nens que s’expressen de maneres diverses, en el qual cada esbarjo es converteix en una oportunitat única de trobada. Allí, entre jocs i riures, ocorre una cosa extraordinària: els alumnes de Nadís es comuniquen amb els seus companys a través dels Sistemes Augmentatius i Alternatius de Comunicació (SAAC). Encara que alguns d’ells no puguin expressar-se amb paraules de manera oral això no vol dir que no tinguin res a dir. Tot el contrari. Gràcies a comunicadors d’alta i baixa tecnologia podem expressar el que sentim, pensem i volem.
Al pati es creen escenes de manera espontània, unes nenes que es presenten. El Martí explica que té un conill d’Índies amb un comunicador de veu pregravada. El Manber parla de la seva família mentre un grup de nenes l’escolta amb paciència. El Leo diu amb la seva llibreta que li encanta el futbol…… La comunicació flueix, a vegades amb l’ajuda d’un adult, però moltes vegades no, perquè els altres nens ja han après com entendre i respondre.
Aquests sistemes no sols ajuden a parlar. Ajuden a incloure, a crear ponts, a mostrar que tots els nens poden participar quan se’ls dona el temps, l’espai i les eines adequades. I així, cada dia, el pati no és només un lloc per a córrer. És un espai on neix l’empatia, es construeix l’amistat i s’aprèn que hi ha moltes maneres de dir “vull jugar amb tu”.
Projecte de recerca periodístic: una experiència d’aprenentatge competencial i creatiu per explorar els llenguatges escrit i oral.
Aquest curs, dins l’assignatura de Treballs de Recerca de Batxillerat, s’ha iniciat una proposta vinculada al món del periodisme com a projecte de recerca.
A través d’una situació d’aprenentatge vinculada al món del periodisme i l’audiovisual, es proposa que els alumnes simulin el repte de crear un diari digital i un programa radiofònic escolar, actuant com una redacció professional al servei de l’escola.
El projecte s’estructura en dues fases per permetre a l’alumnat explorar els dos grans mitjans de la comunicació: l’escrit i el radiofònic. Aquest doble enfocament els ha permès treballar de manera transversal competències comunicatives orals i escrites a més de digitals i crítiques en un context proper. La documentació prèvia (investigació sobre el funcionament dels mitjans, la cerca de fonts i la construcció del relat periodístic) ha funcionat com a fonament teòric del treball.
L’essència del projecte rau en l’autonomia i la llibertat creativa de l’alumnat. A diferència d’altres assignatures amb continguts més tancats i seqüenciats, el Treball de Recerca es fonamenta en un model on el professorat exerceix un paper tutoritzador d’acompanyament, però és l’alumnat qui va definint el rumb i la profunditat a la qual arriba en el seu procés. Això vol dir que els reptes, descobertes i aprenentatges que emergeixen al llarg del projecte depenen en gran part de l’actitud i la implicació amb què cada grup l’assumeix. En aquest cas, com es tracta d’un equip que ha escollit formar part del projecte, la motivació se situa com a punt de partida i contribueix a generar un entorn propici per al compromís amb el treball.
Primera etapa: el llenguatge escrit i el diari escolar
La primera fase del projecte ha estat centrada en la producció de continguts escrits per a un diari digital: El PeridiCOR. Cada grup ha escollit una temàtica d’interès —des de l’educació fins a l’actualitat social i cultural— i ha treballat diversos gèneres periodístics: notícies, reportatges, cròniques, entrevistes i articles d’opinió. El procés dels redactors ha inclòs la recerca prèvia, la redacció i l’edició, amb una especial atenció als criteris de claredat, veracitat i estructura informativa.
Un altre rol ha estat centrat en el disseny i la maquetació digital com a part del treball. A través d’eines d’edició, els alumnes han pogut explorar aspectes com la jerarquia de la informació i la presentació visual, amb una mirada crítica sobre com es construeix gràficament un producte comunicatiu.
Tallers de redacció, sessions de revisió col·lectiva i dinàmiques grupals han acompanyat tot el procés, afavorint la millora contínua i la presa de decisions compartida dins dels equips de treball.
Segona etapa: el llenguatge oral i el pòdcast escolar
La segona fase del projecte s’ha orientat cap al llenguatge oral mitjançant la creació d’un pòdcast escolar temàtic. Cada grup ha desenvolupat un capítol d’aproximadament trenta minuts, centrat en temes d’interès per a la comunitat educativa, com ara la sostenibilitat, l’ús de les xarxes socials o l’esport i els valors.
L’alumnat ha pogut experimentar amb totes les fases de la producció sonora: elaboració del guió, locució, enregistrament, muntatge i edició d’àudio. Això ha implicat aprenentatges directes com la modulació de la veu, el control dels silencis, la selecció recursos sonors i la construcció d’una narrativa oral que comuniqui de forma clara i atractiva.
Aquest segon repte ha suposat una oportunitat per desenvolupar habilitats expressives, tecnològiques i organitzatives, reforçant també la capacitat d’escolta i l’atenció a les formes de comunicar-se en grup.
Un projecte connectat amb l’aprenentatge competencial
El plantejament del projecte respon a una metodologia basada en situacions d’aprenentatge significatives i contextualitzades, en sintonia amb els enfocaments que promou la LOMLOE. La vinculació amb el món del periodisme ha permès integrar competències comunicatives, digitals, crítiques i socials en un escenari proper i realista.
Més enllà dels resultats concrets, l’eix central de la proposta ha estat el procés: un recorregut d’aprenentatge actiu on l’alumnat ha pogut investigar, crear, revisar i comunicar amb autonomia. Aquest recorregut ha posat en joc sabers diversos de l’àmbit lingüístic i digital i ha consolidat una experiència d’aprenentatge actiu, transferible i significatiu, on la creativitat, la reflexió i la comunicació han estat les veritables protagonistes.
Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la vostra experiència mentre navegueu pel lloc web. D’aquestes, les cookies que es classifiquen com a necessàries s’emmagatzemen al vostre navegador, ja que són essencials per al funcionament bàsic del lloc web. També fem servir cookies de tercers que ens ajuden a analitzar i entendre com utilitzeu aquest lloc web. Aquestes cookies s’emmagatzemaran al vostre navegador només amb el vostre consentiment.
