Alexia            Blog     CA  ES  
El MIT visita el nostre projecte ESTiMA

El MIT visita el nostre projecte ESTiMA

L’escola va rebre la visita d’una destacada delegació internacional vinculada al MIT i a iniciatives educatives de referència en tecnologia i inclusió. La trobada va permetre donar a conèixer de prop el projecte ESTiMA (STEAM + inclusió),una iniciativa que integra tecnologia, aprenentatge servei i equitat digital per impulsar experiències d’aprenentatge més inclusives.

El Sagrat Cor de Sarrià va rebre la visita de diversos referents internacionals en educació, tecnologia i innovació pedagògica. Entre ells, Mitchel Resnick, investigador del MIT Media Lab i creador d’Scratch, una de les eines de programació educativa més utilitzades al món, acompanyat de Lucy Gill, responsable de producte de la Micro:bit Educational Foundation; Elissa Hozore iLea Anna Christenson, especialistes en ciències de la computació del Maryland State Department of Education; i Roger OlivellaiMaria Seoane, fundadors de Sistema THEAD i creadors d’Scratch Tactile.

La visita va ser també una oportunitat perquè l’escola donés a conèixer als visitants el projecte ESTiMA (STEAM + inclusió), una proposta educativa que integra les disciplines STEAM al servei de l’aprenentatge, la creativitat i la inclusió.

Durant la jornada, els visitants van compartir diversos espais pedagògics amb l’alumnat del centre. Van visitar les aules de robòtica, maker i tinkering, on els estudiants desenvolupen projectes de caràcter tecnològic i creatiu, i van participar en una activitat amb Scratch Tactile amb alumnes de primària i de Nadís. La delegació internacional va quedar altament emocionada pel treball de qualitat i la passió d’estudiants i professorat.

La visita de representants d’institucions internacionals de referència en tecnologia educativa i innovació pedagògica suposa un reconeixement al treball que el centre desenvolupa en aquest àmbit.

La trobada va servir per compartir experiències, observar pràctiques a l’aula i reforçar la projecció del projecte ESTiMA, consolidant el compromís del centre amb una educació socialment transformadora.

El projecte ESTiMA

El projecte ESTiMA impulsa aprenentatges amb sentit, utilitzant la tecnologia com una eina al servei de la inclusió.

A través de l’Aprenentatge Servei, l’alumnat del Sagrat Cor de Sarrià conjuntament amb els de Nadis utilitzen la tecnologia com a eina al servei de l’aprenentatge i de la inclusió creant i compartint activitats digitals, partint de les seves capacitats i talents per treure el millor de cada un d’ells.

D’aquesta manera, la tecnologia es converteix en un pont que connecta aprenentatge, creativitat i compromís social, contribuint a avançar cap a una equitat digital real.

Cuidar la vida, educar el cor

Cuidar la vida, educar el cor

Conversa amb Margarita Bofarull Buñuel, RSCJ
Titular del Sagrat Cor Sarrià

En l’any en què el Sagrat Cor Sarrià celebra el 180è aniversari de la seva fundació i l’arribada de les Religioses del Sagrat Cor a Espanya, resulta especialment significatiu aturar-nos a conversar amb qui avui exerceix la titularitat del centre: Margarita Bofarull Buñuel, rscj.

Religiosa del Sagrat Cor de Jesús, metgessa de formació i teòloga, reconeguda especialista en bioètica, la seva trajectòria ha estat sempre vinculada a la cura de les persones. Al llarg de la seva vida ha treballat en l’àmbit de la medicina, de la reflexió ètica de la pastoral i de l’educació, sempre amb una mateixa convicció: que educar és una manera profunda de cuidar la vida.

La història del Sagrat Cor Sarrià va començar fa gairebé dos segles inspirada pel carisma de Santa Magdalena Sofia Barat, fundadora de la congregació, que va somiar una educació capaç de formar persones lliures, conscients i compromeses amb el món. Avui, en un context social marcat per grans transformacions culturals, tecnològiques i espirituals, aquest llegat continua interpel·lant-nos.

Amb motiu d’aquest aniversari, conversem a CAFÈS PEDAGÒGICS amb Margarita Bofarull sobre la missió educativa del Sagrat Cor, els reptes de la societat actual i la mirada de futur que han de cultivar els nostres col·legis.

Aquest any el Sagrat Cor Sarrià celebra 180 anys d’història. Més enllà de la xifra, què és el que realment estem celebrant com a comunitat educativa?
Estem celebrant amor, estimació, un projecte educatiu que neix d’un somni de Santa Magdalena Sofia i que, sobretot, és un amor que es concreta en l’educació, que és el desplegament integral de la persona i la humanització. Celebrem que aquesta intuïció i aquest do d’ella per a l’Església i per al món continua sent molt vigent.

I què creus que ha fet possible que aquest projecte educatiu continuï viu i amb sentit al llarg de tantes generacions?
Jo penso que Santa Magdalena Sofía va ser una dona amb una gran visió de present i de futur; una dona molt completa, amb una visió amplia de la persona i del món.
Ella va tenir la gran intuïció que educar en aquell moment les nenes i les dones era transformar la societat. Perquè educar no és només transmetre coneixements, és ajudar a desplegar totes les potencialitats de la persona. El pla d’estudis de la Santa Mare conreava totes les dimensions de la persona: artística, intel·lectual, espiritual… i això de manera unificada. Ella parlava de visions tan actuals com la personalització, cada alumne és únic, de potenciar el millor de cada persona…i ho feia amb un eix importantíssim com és l’amor del Cor de Jesús, que és la font de la vida, de les persones i del món.

Com explicaries a una família que tot just acaba d’escollir aquesta escola per als seus fills què significa educar segons el carisma de Sofia Barat?
Sofia Barat era una gran dona amb una visió àmplia, molt humil, amb un estil gens impositiu, molt relacional,  amb un projecte educatiu que promou l’excel·lència humana i acadèmica , en reprocitat. Cercava persones compromeses i responsables, alegres i esperançades, capaces de respondre als reptes de cada època, tenint cura entranyable de cadascú. Persones lliures, que estimen i cerquen la justícia i la veritat. Eduquem en comunitat educativa, conscients de que les persones som éssers relacionals. L’individualisme ens està matant, eduquem amb la consciència de la responsabilitat vers la comunitat humana.
Ella volia donar glòria al Cor de Jesús, i em remeto a la frase de Sant Ireneu de Lió: “La glòria de Déu és que l’home visqui”, i ella va descobrir això.

L’educació sempre ha estat una eina de transformació social. Quin paper poden jugar avui les escoles en la construcció d’una societat més justa i com es conjuga la missió d’iniciativa social des d’un context com el barri de Sarrià a la Barcelona actual?
Déu ha creat un sol món; som els homes que n’hem creat quatre.

A Barcelona, la Societat del Sagrat Cor tenim tres escoles: aquesta de Sarrià, la primera que van fundar les religioses a Espanya, Sagrat Cor Diputació i Sagrat Cor Besòs. Estan ubicades en barris molt diferents, on jo hi  he viscut com a religiosa. Conec els tres, i les persones, amb matisos i influències, som iguals a tot arreu.

Des de l’inici, nosaltres hem nascut per promoure la vida de tothom, i especialment per estar per les preferències del Cor de Jesús, que són les persones en situació d’especial vulnerabilitat.


Crec que hem de ser conscients que som a Sarrià, però a Sarrià solidari. Hem d’educar amb una responsabilitat social: posar al servei de tothom el que tenim, ser conscients del molt que rebem cada dia i que ho rebem per compartir-ho.


Jo crec que no tindria cap sentit aquesta escola si no fóssim capaços d’educar solidàriament i compassivament. Ningú ha triat on néixer; a tots ens ha vingut gratuïtament. O som capaços de compartir, de ser compassius i deixar-nos evangelitzar per altres entorns —perquè penso que cada entorn aporta una cosa diferent— o no anem bé. La gràcia és no viure en una illa, sinó que Sarrià sigui permeable al que li aporten altres entorns amb qui segur tenim més coses en comú que diferències.

Els col·legis del Sagrat Cor formem part d’una xarxa internacional present en molts països. Què creus que distingeix avui aquesta proposta educativa dins del panorama educatiu actual?
Una cosa que m’agrada molt quan em trobo antigues alumnes és que gairebé totes reconeixen el tema de la personalització: “És que allà vaig ser tractada com a única”, “És que es van preocupar que donés de mi tot el que podia donar, en un moment en què ningú apostava per mi”.
Jo crec que ens diferencia això: buscar sempre treure el millor de cada persona i desplegar-la integralment.

A més de RSCJ, ets metgessa, teòloga i especialista en bioètica. Com influeixen aquestes tres mirades en la teva manera d’entendre l’educació?
A mi m’ajuda molt, perquè jo crec en la unificació de les persones, en no compartimentar. Quan jo vaig començar a donar classes a la Facultat de Teologia de Catalunya, els alumnes —dels quals aprenc molt cada dia— em deien: “Ets molt bona professora” i jo els deia: “És que jo soc d’una congregació educadora i hi ha coses que m’han arribat com per osmosi de les meves germanes”. Maneres de preparar l’àmbit docent, però també una mirada que va més enllà de la matèria que has de transmetre. Jo, en aquest cas, soc professora de moral o de bioètica: el bios i l’ethos, la part biològica però també tot el món amb el seu sistema de valors. Evidentment, tot això em configura.

En una època marcada pels avenços tecnològics —com la intel·ligència artificial o la biotecnologia—, quins valors i criteris ètics creus que és més important ajudar a cultivar en els alumnes?
Un és l’honestedat. En aquest àmbit és molt fàcil no respectar els drets d’autor. Ser honest amb el que un sap i el que no sap, ser honest amb un mateix i responsable.
Després també el valor de la justícia és important, perquè al final és quins recursos tenim, a favor de qui els posem o com aconseguim aquests recursos. Hem de ser conscients que no tot s’hi val. Hem de buscar la veritat. Jesús diu: “Jo sóc el camí, la veritat i la vida”.


I també trobo que es molt important que no es descuidi mai la interioritat de les persones, perquè moltes vegades ens estem abocant a una virtualitat que no afavoreix el que ens connecta més amb els altres, de cor a cor. M’agrada molt el que deia Pere Casaldàliga “Humanitzar la humanitat practicant la proximitat”. Penso que hem de practicar la proximitat.


Jo no demonitzo tot aquest món que ens porta moltes coses —la intel·ligència artificial, la robòtica…— que ens està aportant moltes possibilitats a països que no en tenien tantes. Però hi ha el perill de descuidar l’altre, d’estar més pendent d’una pantalla que del germà o de nosaltres mateixos. A mi em preocupa la quantitat de patologies psicològiques i mentals que hi ha entre adolescents. Estem generant frustracions o il·lusions? És un món en el qual val la pena implicar-se? Ens ajuda a ser persones més esperançades? Jo crec que ho hem de canalitzar perquè la resposta sigui que sí.

Ens trobem en un context cada vegada més secularitzat. Com poden els nostres col·legis continuar sent llocs on s’experimenti una fe viva i significativa?

Sovint es confon l’estat laic amb l’aconfessional. Nosaltres som un estat aconfessional, no laic, i a més el substracte cultural identitari, aquí a Barcelona i Catalunya, te unes arrels cristianes innegables, que cal conèixer, si més no per entendre el món on vivim. Jo aspiro que les nostres escoles no només no siguin laiques, sinó que siguin focus evangelitzadors, perquè és tan clara la capacitat que té l’amor de Déu d’omplir de goig i de joia el cor de les persones que, si no ho transmetem, els neguem el millor que tenim .Si no ho compartíssim  seriem bastant egoistes.

Penso que hi ha una diferència molt gran entre fer proselitisme i guardar-me gelosament el que a mi m’ajuda a la vida. Cal compartir-ho. Després cada persona decidirà si acollir-ho o no.

Crec que les escoles som grans caldos de cultiu en aquest desenvolupament integral. Espero que les escoles del Sagrat Cor, a més, no ens quedem només en l’àmbit espiritual, sinó que puguem donar a conèixer Jesús de Natzaret. Som del Sagrat Cor… de qui? De Jesús. I això omple la vida. I no ho vivim individualment. Formem part d’una comunitat universal que és l’Església.

Quan els alumnes d’avui recordin la seva escola d’aquí a vint o trenta anys, què t’agradaria que sentissin que van rebre aquí?

Tant de bo diguessin de l’escola que va ser un lloc que els va ajudar a ser millor persona, i a fer-se persona, compromesos amb el món, plens d’estimació. Un lloc que els va humanitzar. Un lloc del qual van sortir plens d’esperança.

Per acabar: Sagrat Cor Sarrià en una paraula?
Vida.

L’escola estrena un espai per pensar, crear i descobrir

L’escola estrena un espai per pensar, crear i descobrir

A l’escola estem en constant reflexió pedagògica, per transformar i innovar amb sentit. Avui us presentem un nou espai, l’aula TINKERING on l’alumnat descobreix, explora, es fa preguntes i troba respostes. Despertem la curiositat tot experimentant amb ciència, tecnologia, enginyeria, art i matemàtiques.

Amb la metodologia Tinkering treballem la ciència i la tecnologia proposant un repte proper i tangible que permet a l’alumnat aplicar el learning by doing, aprendre fent, manipulant. Pensar amb les mans ajuda a connectar sabers i construir coneixements del món físic que ens envolta, tot desenvolupant habilitats com la investigació, la cooperació i la reflexió científica. Partim de les seves diferents capacitats i talents per treure el millor de cada un d’ells. A través de l’exploració activa, poden comprendre conceptes abstractes, com la transmissió del moviment a través d’engranatges i politges gegants o descobrir les propietats de l’aire amb el tub de vent.

En les sessions de TinKering a més de treballar el mètode científic i tecnològic  també treballem habilitats i competències del s.XXI, com el treball en grup, l’organització, la planificació, la gestió del temps, la resolució de problemes, equivocant-se i tornant a començar, el pensament crític, la creativitat, la persistència per aconseguir i millorar el repte… Aquest treball globalitzat permet a l’alumnat comprendre la realitat, prendre decisions i actuar en conseqüència.

El claustre s’ha format en aquesta nova metodologia de la mà del servei educatiu del Cosmocaixa i del Lab de Ciència de la Universitat de Manresa, han indagat en el mètode científic educatiu connectant sabers, generant un diàleg crític i construint coneixement per innovar amb sentit pedagògic.

 

 

Entrevista a Piedad Serrano, educadora de Nadís i voluntària del projecte Norte-Sur

Entrevista a Piedad Serrano, educadora de Nadís i voluntària del projecte Norte-Sur

Piedad Serrano és educadora a Nadís des de fa set anys, directora de lleure i temps lliure i impulsora del projecte «Sort de Tu», una iniciativa que busca oferir temps de lleure i noves experiències a l’alumnat, alhora que proporciona un respir a les seves famílies.

Què et va motivar a presentar-te al projecte de Voluntariat Internacional Norte-Sur?

Sempre havia volgut viure una experiència així, però no m’havia atrevit fins que me la van oferir des del col·legi. Em va semblar el millor lloc per fer el meu primer voluntariat, sempre he pensat que les coses arriben quan menys t’ho esperes, i així va ser: un correu, en una formació de digitalització, em va portar fins a Arica (Xile).

Com recordes l’arribada? Quin va ser el teu primer impacte?

Vaig arribar amb molta il·lusió, sense expectatives i molt oberta a tot. Després de moltes hores d’avió, la recollida a l’aeroport em va tenir gust de “casa”. És un impacte la pobresa i les dificultats en què es troba la població tot i que sabia que seria una realitat dura mai n’ets del tot conscient fins que la vius.

El primer impacte va ser sentir les alarmes per un tsunami, vaig fer baixar del somni de “tot està bé, tot serà una experiència…” i prendre consciència de la realitat i això va portar a viure des del primer dia amb la família de l’Edith, que, sense conèixer-nos ens va obrir casa seva.

Parles de la força, la fe i l’esperança de la comunitat. Hi ha alguna persona o moment concret que t’hagi deixat una empremta especial?

Hi ha moltes persones que porto marcades al cor, però si hagués de triar un moment, seria quan una mare de la casa d’acollida em va abraçar plorant a l’acomiadament, demanant-li a Déu que em donés tres vegades més del que jo els havia donat. En aquell instant vaig pensar que jo ja havia rebut molt més del que havia donat.

Petites escenes, mirades i abraçades que mai oblidaré.

Quines eren les tasques quotidianes del vostre voluntariat?

Al Col·legi Don Bosco acompanyar infants amb dificultats d’aprenentatge, ajudar-los en les activitats escolars, donar-los suport individual, animar-los i estar molt pendents d’ells emocionalment.

A la Fundació Scalabrini (casa d’acollida); dinamitzar tallers de contacontes i activitats amb les famílies, especialment amb mares i infants. Treballàvem el conte com una experiència sensorial: llegir, tocar, sentir, olorar… per convertir-lo en una eina d’unió, aprenentatge i afecte a casa.

I a l’Associació de dones immigrants; compartir espais de trobada, escolta i suport, participar en les activitats que elles ja feien, donar-los espai perquè s’expressessin i fer-me present com una més del grup.

Què va ser el més difícil i què va ser el més gratuït o sorprenent?

El més difícil va ser enfrontar-me a la realitat dura alhora sentir que el que jo podia oferir era només un petit gra de sorra i em va ser costós marxar, sabent que allà la situació continua sent complicat, i el més gratuït i sorprenent va ser sentir-me esperada amb les portes obertes fins i tot abans d’arribar; encara era a Espanya i ja rebia missatges, benvingudes i una calidesa que no em coneixia, però ja m’abraçava. Aquella generositat tan espontània i sincera és el que més m’ha marcat.

Escrius que aquesta experiència t’ha transformat. En què notes aquesta transformació en tu?

Aquesta experiència m’ha transformat perquè m’ha canviat la mirada i les prioritats. He après a viure amb més gratitud i a valorar allò essencial, però també a valorar-me com a persona i a estimar-me més. Em va ajudar a sortir de la meva zona de confort i, tot i així, sentir-me bé, segura de mi mateixa i capaç. Ha estat una manera de trencar un cercle, de descobrir una força interior que no sabia que tenia i de reafirmar la importància que, per petites que siguin les coses, els esforços compten.

Has tornat amb alguna nova mirada sobre la vida, la docència o la relació amb els infants?

He tornat amb una mirada molt més conscient. A vegades, en el dia a dia, ens oblidem que els infants són infants, que necessiten temps, espais i ritmes que respectin la seva naturalesa. Ens atrapem en rutines, exigències i objectius, i funcionem amb el pilot automàtic. Allà vaig veure com cada moment tenia un sentit, com cada espai es vivia amb calma i respecte, i com no es forçaven processos per avançar més ràpid.
Això m’ha recordat que la docència no és només ensenyar continguts, sinó acompanyar persones petites que creixen al seu ritme. M’ha fet recuperar la mirada lenta, humana i atenta que de vegades perdem.

Recomanaries aquesta experiència a altres joves del col·legi? Què els diries?

Sí, sense cap dubte recomanaria aquesta experiència. Els diria que és una oportunitat única per descobrir coses noves sobre ells mateixos i sobre els altres, per créixer com a persones i aprendre a valorar el que sovint donem per descomptat. Que és un moment per sortir de la zona de confort, viure de manera intensa, comprendre que fins i tot els petits gestos tenen un gran impacte i que, sens dubte, mai se’n penediran.

T’agradaria tornar-hi en un futur o implicar-te d’alguna altra manera en el projecte?

Sí, vull tornar-hi en un futur; és una idea que tinc al cap dia sí i dia també. Continuo mantenint el contacte amb totes les persones amb qui vaig compartir aquesta experiència. Per a mi va ser un somni viure-ho, però ara ha despertat una necessitat nova: complir un altre somni, que és tornar.

En una frase, com resumiries què t’ha regalat Arica?

Arica m’ha regalat persones, vides, llàgrimes i somriures, però el que més m’ha regalat ha estat poder-hi ser i viure amb elles, amb el cor obert.

La poesia entra a les aules de Nadís

La poesia entra a les aules de Nadís

Aquest any, a Nadís, es viu un recorregut a través de la poesia de la mà de Joana Raspall, Maria-Mercè Marçal, Antonio Machado, García Lorca i Miquel Martí i Pol.

Mitjançant activitats sensorials i vivencials, com la basada en el poema «La plaza tiene una torre», l’alumnat descobreix noves maneres de sentir, imaginar i expressar-se a partir dels versos d’Antonio Machado.

Altres propostes es basen en els poemes de Miquel Martí i Pol d’Abecedari solidari.

Al llarg del curs, la poesia esdevé una eina per omplir l’escola de creativitat i per afavorir la connexió amb l’entorn, amb els altres i amb un mateix. La poesia no es treballa només com un text a llegir, sinó com una experiència que es viu, es sent i acompanya el creixement dels infants.