Cuidar la vida, educar el cor

by SCS Comunicació | març 26, 2026 | Sense categoria

Conversa amb Margarita Bofarull Buñuel, RSCJ
Titular del Sagrat Cor Sarrià

En l’any en què el Sagrat Cor Sarrià celebra el 180è aniversari de la seva fundació i l’arribada de les Religioses del Sagrat Cor a Espanya, resulta especialment significatiu aturar-nos a conversar amb qui avui exerceix la titularitat del centre: Margarita Bofarull Buñuel, rscj.

Religiosa del Sagrat Cor de Jesús, metgessa de formació i teòloga, reconeguda especialista en bioètica, la seva trajectòria ha estat sempre vinculada a la cura de les persones. Al llarg de la seva vida ha treballat en l’àmbit de la medicina, de la reflexió ètica de la pastoral i de l’educació, sempre amb una mateixa convicció: que educar és una manera profunda de cuidar la vida.

La història del Sagrat Cor Sarrià va començar fa gairebé dos segles inspirada pel carisma de Santa Magdalena Sofia Barat, fundadora de la congregació, que va somiar una educació capaç de formar persones lliures, conscients i compromeses amb el món. Avui, en un context social marcat per grans transformacions culturals, tecnològiques i espirituals, aquest llegat continua interpel·lant-nos.

Amb motiu d’aquest aniversari, conversem a CAFÈS PEDAGÒGICS amb Margarita Bofarull sobre la missió educativa del Sagrat Cor, els reptes de la societat actual i la mirada de futur que han de cultivar els nostres col·legis.

Aquest any el Sagrat Cor Sarrià celebra 180 anys d’història. Més enllà de la xifra, què és el que realment estem celebrant com a comunitat educativa?
Estem celebrant amor, estimació, un projecte educatiu que neix d’un somni de Santa Magdalena Sofia i que, sobretot, és un amor que es concreta en l’educació, que és el desplegament integral de la persona i la humanització. Celebrem que aquesta intuïció i aquest do d’ella per a l’Església i per al món continua sent molt vigent.

I què creus que ha fet possible que aquest projecte educatiu continuï viu i amb sentit al llarg de tantes generacions?
Jo penso que Santa Magdalena Sofía va ser una dona amb una gran visió de present i de futur; una dona molt completa, amb una visió amplia de la persona i del món.
Ella va tenir la gran intuïció que educar en aquell moment les nenes i les dones era transformar la societat. Perquè educar no és només transmetre coneixements, és ajudar a desplegar totes les potencialitats de la persona. El pla d’estudis de la Santa Mare conreava totes les dimensions de la persona: artística, intel·lectual, espiritual… i això de manera unificada. Ella parlava de visions tan actuals com la personalització, cada alumne és únic, de potenciar el millor de cada persona…i ho feia amb un eix importantíssim com és l’amor del Cor de Jesús, que és la font de la vida, de les persones i del món.

Com explicaries a una família que tot just acaba d’escollir aquesta escola per als seus fills què significa educar segons el carisma de Sofia Barat?
Sofia Barat era una gran dona amb una visió àmplia, molt humil, amb un estil gens impositiu, molt relacional,  amb un projecte educatiu que promou l’excel·lència humana i acadèmica , en reprocitat. Cercava persones compromeses i responsables, alegres i esperançades, capaces de respondre als reptes de cada època, tenint cura entranyable de cadascú. Persones lliures, que estimen i cerquen la justícia i la veritat. Eduquem en comunitat educativa, conscients de que les persones som éssers relacionals. L’individualisme ens està matant, eduquem amb la consciència de la responsabilitat vers la comunitat humana.
Ella volia donar glòria al Cor de Jesús, i em remeto a la frase de Sant Ireneu de Lió: “La glòria de Déu és que l’home visqui”, i ella va descobrir això.

L’educació sempre ha estat una eina de transformació social. Quin paper poden jugar avui les escoles en la construcció d’una societat més justa i com es conjuga la missió d’iniciativa social des d’un context com el barri de Sarrià a la Barcelona actual?
Déu ha creat un sol món; som els homes que n’hem creat quatre.

A Barcelona, la Societat del Sagrat Cor tenim tres escoles: aquesta de Sarrià, la primera que van fundar les religioses a Espanya, Sagrat Cor Diputació i Sagrat Cor Besòs. Estan ubicades en barris molt diferents, on jo hi  he viscut com a religiosa. Conec els tres, i les persones, amb matisos i influències, som iguals a tot arreu.

Des de l’inici, nosaltres hem nascut per promoure la vida de tothom, i especialment per estar per les preferències del Cor de Jesús, que són les persones en situació d’especial vulnerabilitat.

Crec que hem de ser conscients que som a Sarrià, però a Sarrià solidari. Hem d’educar amb una responsabilitat social: posar al servei de tothom el que tenim, ser conscients del molt que rebem cada dia i que ho rebem per compartir-ho.

Jo crec que no tindria cap sentit aquesta escola si no fóssim capaços d’educar solidàriament i compassivament. Ningú ha triat on néixer; a tots ens ha vingut gratuïtament. O som capaços de compartir, de ser compassius i deixar-nos evangelitzar per altres entorns —perquè penso que cada entorn aporta una cosa diferent— o no anem bé. La gràcia és no viure en una illa, sinó que Sarrià sigui permeable al que li aporten altres entorns amb qui segur tenim més coses en comú que diferències.

Els col·legis del Sagrat Cor formem part d’una xarxa internacional present en molts països. Què creus que distingeix avui aquesta proposta educativa dins del panorama educatiu actual?
Una cosa que m’agrada molt quan em trobo antigues alumnes és que gairebé totes reconeixen el tema de la personalització: “És que allà vaig ser tractada com a única”, “És que es van preocupar que donés de mi tot el que podia donar, en un moment en què ningú apostava per mi”.
Jo crec que ens diferencia això: buscar sempre treure el millor de cada persona i desplegar-la integralment.

A més de RSCJ, ets metgessa, teòloga i especialista en bioètica. Com influeixen aquestes tres mirades en la teva manera d’entendre l’educació?
A mi m’ajuda molt, perquè jo crec en la unificació de les persones, en no compartimentar. Quan jo vaig començar a donar classes a la Facultat de Teologia de Catalunya, els alumnes —dels quals aprenc molt cada dia— em deien: “Ets molt bona professora” i jo els deia: “És que jo soc d’una congregació educadora i hi ha coses que m’han arribat com per osmosi de les meves germanes”. Maneres de preparar l’àmbit docent, però també una mirada que va més enllà de la matèria que has de transmetre. Jo, en aquest cas, soc professora de moral o de bioètica: el bios i l’ethos, la part biològica però també tot el món amb el seu sistema de valors. Evidentment, tot això em configura.

En una època marcada pels avenços tecnològics —com la intel·ligència artificial o la biotecnologia—, quins valors i criteris ètics creus que és més important ajudar a cultivar en els alumnes?
Un és l’honestedat. En aquest àmbit és molt fàcil no respectar els drets d’autor. Ser honest amb el que un sap i el que no sap, ser honest amb un mateix i responsable.
Després també el valor de la justícia és important, perquè al final és quins recursos tenim, a favor de qui els posem o com aconseguim aquests recursos. Hem de ser conscients que no tot s’hi val. Hem de buscar la veritat. Jesús diu: “Jo sóc el camí, la veritat i la vida”.

I també trobo que es molt important que no es descuidi mai la interioritat de les persones, perquè moltes vegades ens estem abocant a una virtualitat que no afavoreix el que ens connecta més amb els altres, de cor a cor. M’agrada molt el que deia Pere Casaldàliga “Humanitzar la humanitat practicant la proximitat”. Penso que hem de practicar la proximitat.

Jo no demonitzo tot aquest món que ens porta moltes coses —la intel·ligència artificial, la robòtica…— que ens està aportant moltes possibilitats a països que no en tenien tantes. Però hi ha el perill de descuidar l’altre, d’estar més pendent d’una pantalla que del germà o de nosaltres mateixos. A mi em preocupa la quantitat de patologies psicològiques i mentals que hi ha entre adolescents. Estem generant frustracions o il·lusions? És un món en el qual val la pena implicar-se? Ens ajuda a ser persones més esperançades? Jo crec que ho hem de canalitzar perquè la resposta sigui que sí.

Ens trobem en un context cada vegada més secularitzat. Com poden els nostres col·legis continuar sent llocs on s’experimenti una fe viva i significativa?

Sovint es confon l’estat laic amb l’aconfessional. Nosaltres som un estat aconfessional, no laic, i a més el substracte cultural identitari, aquí a Barcelona i Catalunya, te unes arrels cristianes innegables, que cal conèixer, si més no per entendre el món on vivim. Jo aspiro que les nostres escoles no només no siguin laiques, sinó que siguin focus evangelitzadors, perquè és tan clara la capacitat que té l’amor de Déu d’omplir de goig i de joia el cor de les persones que, si no ho transmetem, els neguem el millor que tenim .Si no ho compartíssim  seriem bastant egoistes.

Penso que hi ha una diferència molt gran entre fer proselitisme i guardar-me gelosament el que a mi m’ajuda a la vida. Cal compartir-ho. Després cada persona decidirà si acollir-ho o no.

Crec que les escoles som grans caldos de cultiu en aquest desenvolupament integral. Espero que les escoles del Sagrat Cor, a més, no ens quedem només en l’àmbit espiritual, sinó que puguem donar a conèixer Jesús de Natzaret. Som del Sagrat Cor… de qui? De Jesús. I això omple la vida. I no ho vivim individualment. Formem part d’una comunitat universal que és l’Església.

Quan els alumnes d’avui recordin la seva escola d’aquí a vint o trenta anys, què t’agradaria que sentissin que van rebre aquí?

Tant de bo diguessin de l’escola que va ser un lloc que els va ajudar a ser millor persona, i a fer-se persona, compromesos amb el món, plens d’estimació. Un lloc que els va humanitzar. Un lloc del qual van sortir plens d’esperança.

Per acabar: Sagrat Cor Sarrià en una paraula?
Vida.